Casa Magrinyà o Casa Renard

Rambla Principal, 114-116

Any de construcció: 1923
Arquitecte: Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú 1889-1966)
Promotor: Isidre Magriñà i Àngela Sanromà (forners)
Estil: Modernisme tardà

La casa va ser encarregada pel matrimoni de forners vilanovins Isidre Magriñà i Àngela Sanromà i part de la fortuna aconseguida la van invertir en propietats a la vila, una d’elles la Casa Magriñà perquè hi visqués el seu fill, el ballarí i coreògraf Joan Magriñà i Sanromà. Els anys cinquanta va començar a ser coneguda per tots els vilanovins com a “Casa Renard”, arran que la llogués per establir-se com a dentista el senyor Renard.

Edifici de planta baixa i primer pis, amb pati posterior. La complexitat de la construcció es reflecteix exteriorment en el coronament de l’edifici, que presenta elements a diferents nivells d’alçada i en l’organització de la façana en un doble pla, un format per un cos lateral que segueix la línia del carrer i l’altre, més allunyat, on es troba la porta d’accés. El conjunt mostra un caràcter unitari que ve donat, fonamentalment, pel balcó, amb una barana de ferro, que recorre els dos cossos i pel fet que totes les obertures, malgrat la diversitat de dimensions, tenen la mateixa decoració. Cal destacar la cúpula feta a base d’escames de ceràmica vidriada negra, els coronaments semicirculars de la façana, la utilització del totxo vist i el decoratiu trencadís de la torreta sostinguda sobre columnes, situada al costat de la porta d’entrada, amb la representació d’un parell de cignes.