Joan Magrinyà i Sanromà

(Vilanova i la Geltrú, 1903 – 1995)
Ballarí, coreògraf i mestre de dansa

És considerat la figura masculina més rellevant del ballet clàssic espanyol de la primera meitat del segle XX. Ocupa un lloc capital i decisiu en la història de la dansa a Catalunya.

Joan Magrinyà sentí afició per la dansa des de ben petit. Inicià la seva formació als divuit anys amb diversos mestres, entre els quals destaca Theodor Wassilief, director dels ballets russos que impartia cursos al Liceu. Posteriorment es traslladà a París i Londres, on va ampliar els seus estudis. En aquestes ciutats coincidí amb mestres de la dansa com Anna Pavlova i Serge Lifar. Quan tornà a Barcelona es va integrar al Liceu com a primer ballarí i mestre de ball.

El gener de 1932 Magrinyà feu la seva primera actuació a Vilanova i en solitari, un fet inhabitual; i al maig d’aquell mateix any ho feia a Barcelona, al Teatre Urquinaona.

Durant els anys trenta interpretà per tot el país les seves pròpies coreografies, en col·laboració amb els millors músics i pintors catalans del moment: Joan Miró, Pau Casals, Xavier Montsalvatge, Pere Pruna… Durant la guerra civil, també realitzà una gira per diverses ciutats europees, amb actuacions patrocinades pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Cal destacar també la intensa faceta pedagògica de Magrinyà. Fou professor de dansa a l’Institut del Teatre i també al Conservatori del Liceu i arribà a ser el mestre de quatre generacions de ballarines i ballarins.

Entre el 1966 i el 1977 fou director del Ballet del Liceu, creat com a cos estable.

Al llarg de la seva carrera va guanyar diferents premis i distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983) o la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1990), entre molts d’altres.

Obra

Al llarg de la seva carrera artística va muntar una vintena de ballets i més de cent cinquanta coreografies per a l’òpera. Entre aquestes últimes destaquen El gato con botas, de Montsalvatge (1948), o Roméo et Juliette, de Goumond (1963), muntades per al Liceu.

Referències locals

Una placa recorda i homenatja Magrinyà a la casa on va néixer, al carrer Correus número 11.
Les Danses de Vilanova van ser el motiu d’un dels seus ballets.
Cap a l’any 1960, adquirí juntament amb el seu germà la Masia Nova, la van rehabilitar i va passar a ser la seva residència permanent en els darrers anys de la seva vida. Hi va anar aplegant una important col•lecció d’objectes personals: pintures, fotografies, escultures, dissenys de vestits com els elaborats per Picasso o Joan Miró, gravats, etc.
Al final dels anys 80, els dos germans cediren la Masia Nova i la col·lecció d’objectes i llibres que s’hi conservaven a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de manera que van passar a formar part del patrimoni municipal.