Francesc de Papiol i de Padró
(Vilanova i la Geltrú, 1750-1817)
Advocat, terratinent i polític
Francesc de Papiol pot ser considerat un dels pares de la Constitució que va sorgir de les Corts de Cadis de 1812. Amb una visió més absolutista que liberal, pretenia trobar un canvi en el govern de la monarquia borbònica que conduís tots els catalans a fer créixer les seves aspiracions econòmiques i polítiques. Com a llegat, ens ha deixat la seva casa senyorívola del Carrer Major, avui en dia Museu Romàntic Can Papiol.
Francesc de Papiol i de Padró, advocat i terratinent, va ser una persona de gran cultura i erudició. Cursà els estudis a les Escoles Pies d’Igualada i la carrera de lleis a la Universitat de Cervera. Va obtenir el títol d’Advocat dels Reales Consejos. Durant la Guerra Gran contra la França de la Revolució fou designat ajudant del general en cap de l’exèrcit de l’Empordà. Va pertànyer a la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona. El 1790 fou l’encarregat de respondre el qüestionari de Francisco de Zamora, Reial Oïdor de l’Audiència del Principat, referent a Vilanova i la Geltrú. El 10 de març de 1809, la junta corregimental de Vilafranca del Penedès ordenà una ràtzia sobre Vilanova amb l’objectiu de segrestar els vilanovins més opulents per després demanar rescat. Va ser un càstig per no haver ofert més resistència durant l’ocupació napoleònica de la vila. S’endugueren a Vilafranca Francesc de Papiol i nou convilatans més, on els van retenir deu dies fins que el consistori vilanoví va pagar 10.000 duros.
Va ser escollit diputat a les Corts de Cadis pel Principat de Catalunya el 24 de febrer de 1810 a l’aula capitular de Tarragona, segons la instrucció de l’1 de gener. El 25 de febrer se li atorgà poder, i va ser aprovat pel Consell de Regència el 18 de setembre de 1810. Va jurar i prendre possessió del càrrec el dia 24.
Declarat com un absolutista que sempre va mantenir els seus principis tradicionals, va romandre en totes les situacions controvertides amb els seus correligionaris polítics. Va votar a favor de la sobirania nacional i va signar, conjuntament amb altres diputats catalans, una al·legació a favor de la Inquisició, ja que considerava el decret de Napoleó que la va abolir com un presagi del tolerantisme a Espanya. Va ser un dels firmants de la Constitució de Cadis de 1812, i va tornar a ser diputat suplent a les Corts Ordinàries de 1813. Al final del segle XVIII (1790-1801) va fer construir, a sobre d’un antic hort familiar, la seva casa pairal, al municipi de Vilanova i la Geltrú. En morir sense descendència, el patrimoni familiar passà a mans dels seus nebots Benet i Marià Rubinat. A la mort d’aquests, també sense descendència, serà la família Torrents qui conservi la propietat de la casa. El 1959 la Diputació de Barcelona adquireix l’edifici i tot el mobiliari, i el converteix en el Museu Romàntic Provincial Can Papiol, conegut avui com a Museu Romàntic Can Papiol.
Referències locals
- Francesc de Papiol va fer construir la que seria la casa pairal de la família entre 1790 i 1801 al carrer Major de Vilanova. Actualment aquesta edificació és el Museu Romàntic Can Papiol.
- Fou l’iniciador de l’observació dels vestigis arqueològics del jaciment Iberoromà de Darró.
- Al 1790 fou l’encarregat de respondre el qüestionari de Francisco de Zamora, Reial Oïdor de l’Audiència del Principat, referent a Vilanova i la Geltrú. Aquest qüestionari s’encarregava a les persones més influents de la població sobre la que versava i ell va ser seleccionat pel mateix ajuntament com responsable de la seva elaboració.
Bibliografia
- DEL CASTILLO, Alberto. Guía abreviada del Museo Romántico Provincial. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. 1968.
- PUIG ROVIRA, Francesc X. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2003.
- ROCA VERNET, Jordi. Tradició constitucional i història nacional (1808-1823). Llegat i projecció política d’una nissaga catalana, els Papiol. Lleida : Pagès editors, 2011
- GOU VERNET, Assumpta. Guia del Museu Romàntic Can Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Àrea de Cultura, 2002.
- TOSCAS I SANTAMENS, Eliseu. Família i context. La casa Papiol i la Vilanova de la primera meitat del segle XIX. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999.
