Escultura en Memòria de les Víctimes dels Camps d’Extermini Nazis
Autor: Andreu Alfaro
Any de realització: 2001
Material: acer inoxidable
Mides: Arc: 5m de base per 2,5 m. d’alt, format per una platina de 75 cm d’ample. Barres: 10 m d’alt i un diàmetre de 8 cm.
Ubicació: Pl. de la Peixateria
Promotor: Ajuntament de Vilanova i empreses privades
L’escultura es va inaugurar el 16 de desembre del 2001. Marcel•lí Garriga , l’únic vilanoví supervivent, va ser l’encarregat de destapar la placa al peu del monument on figuren els noms de 16 vilanovins que van morir o van ser empresonats als camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.
A la base hi ha gravada la següent llegenda:
“En record de les víctimes dels camps d’extermini nazis de la II Guerra Mundial, on van perdre la vida molts homes i dones d’aquesta ciutat, i de tot Europa, per raó de ser conseqüents amb les seves idees. Eugeni Balduz Asensio • Francesc Barceló Soler • Raimon Bascuñana Garcia • Lluís Camacho Ferrer • Joan Cerdà Prayre • Máximo Flores Sanz • Marcel·lí Garriga Cristià • Rafael Inglada Arnabat • Camilo Maria Díaz • Leandre Moliné Batlle • Miquel Oriol Bayerri • Armand Pueyo Jornet • Joan Segarra Mateu • Joan Úbeda Siles • Francesc Tremps Estrada • Llorenç Toré Nolla”.
La iniciativa de crear aquesta escultura va sorgir de l’associació Amical Mauthausen amb motiu de la trobada estatal d’aquesta organització a la ciutat de Vilanova el 12 de maig de 1996, coincidint amb el 51è aniversari de l’alliberament del camp.
L’associació sol•licità a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que col•loqués a la ciutat un record en memòria de les víctimes dels camps d’extermini nazi, on van perdre-hi la vida molts homes i dones d’aquest país, entre els quals també vilanovins i vilanovines, per raó de ser conseqüents amb les seves idees.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú recollí la proposta i l’any 2000 el ple municipal acceptà per unanimitat donar curs a aquesta sol•licitud; amb la voluntat de testimoniatge per a un futur de llibertat, democràcia i respecte.
Andreu Alfaro
València, 1929 – 2012
Escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brancusi o Pevsner, i per Jorge Oteiza. Tot i que sempre s’interessà a l’art, només va ser als 44 anys que s’hi dedicà completament.
Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional.
A final de la dècada de 1960 experimentà profusament amb elements metàl·lics. I durant la dècada de 1980 amb el filferro i el marbre.
Ha rebut diversos premis com el Premi d’Honor Jaume I (1980), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya (1981) o el Premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques (1991).
Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d’un poble (1964-1965), Monument a l’amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments o escultures públiques, el darrer dels quals foren les 4 columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona (1991).
El 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’elegí membre d’honor.
Per saber-ne més:
Bibliografia
- ALFARO, Andreu i CASTELLAR, Luis M.G. Andreu Alfaro. Catàleg raonat. Generalitat Valenciana. 2005
- JARQUE, Vicente: Andreu Alfaro. Climent, 1992
- VVAA: Poéticas del lugar : arte público en España. Fundación César Manrique [catàleg de l’exposició]. Taro de Tahíche, Teguise : Fundación César Manrique, 2001
