Ariadna en el Cercle

Autor: Òscar Estruga i Andreu
Any de realització: 2007
Material: bronze
Mides: 2m diàmetre
Ubicació: Pl. dels Boleranys
Promotor: Garraf Mediterrania (Grup Qualitat Promocions)

L’obra representa la figura mitològica d’Ariadna, que va salvar Teseu del laberint, envoltada per un cercle que evoca el laberint del Minotaure i també el fil gràcies al qual en va sortir. Ariadna és filla de Minos i de Pasífae, l’altre personatge esculpit per Estruga per a Vilanova.

L’editorial El Cep i la Nansa i l’empresa Garraf Mediterrània (empresa impulsora del projecte Eixample de Mar) presenten la iniciativa l’any 2007 de crear una escultura a l’Eixample de Mar, una gran escultura del reconegut artista vilanoví Òscar Estruga, a la manera de complement o continuació de la Pasífae.

Tal com es recull al llibre “Memòria d’Ariadna”: “la potestat de l’escultura de Ribes Roges [Pasífae] demana trencar-ne l’aïllament i projectar-se a través de l’univers clàssic en que s’emmarca. Des d’ara a l’Eixample de Mar l’acompanyarà Ariadna, la seva filla, i de la mà del mateix talent creatiu. “

L’escultura s’inaugura al juny del 2012, en la seva actual ubicació al pòrtic de la Plaça dels Boleranys, com a porta d’entrada des del passeig Marítim a la plaça de la Mediterrània.

Mite d’Ariadna

Ariadna era la filla de Minos i Pasífae, reis de Creta. El rei Minos va sotmetre Atenes, després que un fill seu, Androgeu, hi hagués mort assassinat. I obligava als atenencs a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves (set nois i set noies) que serien sacrificats al Minotaure. Un cop, en una d’aquestes trameses de nois hi anà voluntàriament el príncep Teseu, príncep d’Atenes. Teseu un cop arribat a Creta va enlluernar Ariadna, que se’n va enamorar. Ella li va donar una espasa màgica amb la qual podria matar el Minotaure i un fil de llana que no es podia trencar que l’ajudaria a trobar el camí de sortida del laberint. Després de sortir del laberint, Teseu se’n va portar amb ell Ariadna, però l’abandonà a l’illa de Naxos mentre dormia. Dionís la descobrí i es casà amb ella i tingueren sis fills. Dionís la va rescatar de l’Hades perquè continués per sempre més al seu costat, convertint-la en la constel•lació Corona Boreal. Segons una altra tradició (Homer), Ariadna hauria mort a mans d’Artemis. D’altres versions diuen, finalment, que es va suïcidar de desesperació davant l’abandonament de Teseu.

Aquesta escultura lliga amb la de Pasífae, del mateix autor, donant continuïtat d’aquesta manera a l’homenatge al naixement d’Europa i de la Mediterrània.

Òscar Estruga

Vilanova i la Geltrú ,1933

Fa els seus primers estudis artístics a Vilanova i la Geltrú; la primera exposició la farà a les Galeries Laietanes de Barcelona l’any 1956. L’any 1959 es trasllada a Madrid on s’estableix i segueix els estudis a la Escuela de Artes y Oficios i en el Círculo de Bellas Artes. Ha fet exposicions a nombroses ciutats de tot l’Estat, bàsicament a Madrid i Barcelona, també ha exposat a diverses ciutats europees.
Les tècniques més emprades per l’artista són el gravat, la pintura i el dibuix. Ës abundant la temàtica mitològica en la seva carrera. Ha exposat diverses vegades a Vilanova i la Geltrú.

Per a saber-ne més

Bibliografia

  • CORREDOR-MATHEOS, José (et al): Òscar Estruga: el laberint i la vida. Catàleg de l’exposició al Centre d’Art Contemporani La Sala. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2009
  • LÓPEZ KRAHE, Guillermo: Oscar Estruga: escultura y pintura. Catàleg de l’exposició a la Galeria Biosca. Madrid, 1991
  • CALLEJÓN CABRERA, Joan: Memòria d’Ariadna. El Cep i la Nansa. 2009

Enllaços d’interès