Casa Magrinyà o Casa Renard

Rambla Principal, 114-116

Any de construcció: 1923
Arquitecte: Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú 1889-1966)
Promotor: Isidre Magriñà i Àngela Sanromà (forners)
Estil: Modernisme tardà

La casa va ser encarregada pel matrimoni de forners vilanovins Isidre Magriñà i Àngela Sanromà i part de la fortuna aconseguida la van invertir en propietats a la vila, una d’elles la Casa Magriñà perquè hi visqués el seu fill, el ballarí i coreògraf Joan Magriñà i Sanromà. Els anys cinquanta va començar a ser coneguda per tots els vilanovins com a “Casa Renard”, arran que la llogués per establir-se com a dentista el senyor Renard.

Edifici de planta baixa i primer pis, amb pati posterior. La complexitat de la construcció es reflecteix exteriorment en el coronament de l’edifici, que presenta elements a diferents nivells d’alçada i en l’organització de la façana en un doble pla, un format per un cos lateral que segueix la línia del carrer i l’altre, més allunyat, on es troba la porta d’accés. El conjunt mostra un caràcter unitari que ve donat, fonamentalment, pel balcó, amb una barana de ferro, que recorre els dos cossos i pel fet que totes les obertures, malgrat la diversitat de dimensions, tenen la mateixa decoració. Cal destacar la cúpula feta a base d’escames de ceràmica vidriada negra, els coronaments semicirculars de la façana, la utilització del totxo vist i el decoratiu trencadís de la torreta sostinguda sobre columnes, situada al costat de la porta d’entrada, amb la representació d’un parell de cignes.

Enllaços d’interès

Geolocalització

41º 13’ 18’’ N, 1º 43’ 34’’ E