Teresa Mañé i Miravet
(Vilanova i la Geltrú, 25 de novembre de 1865 – Perpinyà, 5 de febrer de 1939)
Lliurepensadora, pedagoga, periodista i una de les forjadores de l’anarquisme a Espanya.
Pionera en la defensa dels drets de la dona, de la igualtat social i de la pedagogia com a instrument de millora social.
Va créixer en un ambient republicà i federal, el seu pare era un fervent seguidor de Pi i Margall. De jove estudià magisteri a Barcelona i l’any 1886 va fundar la primera escola laica de Vilanova.
L’any 1891 es casà civilment amb Joan Montseny (Federico Urales), pensador anarquista i mestre. El matrimoni es va traslladar a viure a Reus, ciutat natal del seu marit, i allà van obrir una escola laica mixta. Durant un temps, Mañé continuà exercint la docència.
Teresa Mañé i Joan Montseny participen en l’activisme polític i en campanyes de difusió de les idees anarquistes.
El juny de 1897, fugint del procés de Montjuïc, va ser desterrada juntament amb el seu marit a Londres. Un any després retornaren clandestinament a Espanya i s’establiren a Madrid, on va néixer la seva filla Federica Montseny Mañé. Allà va editar La Revista Blanca (1898-1905), dirigida per ella amb el pseudònim de Soledad Gustavo.
L’any 1891 va participar, parlant de les idees anarquistes junt amb Baroja, Unamuno i Mendinaveitia, en el cicle de conferències que es va fer a l’Ateneu de Madrid sobre La sociedad futura.
Teresa Mañé va escriure nombrosos articles de pensament i divulgació de l’ideari llibertari i del moviment anarquista i sindicalista en els principals diaris anarquistes del final del segle XIX i el principi del XX. Va lluitar i defensar la capacitat de pensar lliurement de l’home i la dona. Una capacitat que faria l’ésser humà lliure i li permetria construir una societat més justa i igualitària.
L’any 1939, després de la victòria franquista, creuà la frontera cap a l’exili al costat de la seva filla, i pocs dies després moria a Perpinyà.
Obra
Col·laboracions en diferents revistes de l’època:
- El Vendaval de Vilanova
- La ilustración de la mujer
- Tierra y Libertad (redactora)
- La Tramuntana
- Justicia y Libertad
- Revista Blanca y Humanidad Libre, diferents articles signats amb el nom de Soledad Gustavo
Referències locals
- Teresa Mañé va néixer a Vilanova i la Geltrú. Els seus pares regentaven la Fonda del Jardí, coneguda popularment com “la de les tres noies”, ja que les tres filles regentaven el negoci.
- Va tenir pocs vincles amb la seva ciutat natal perquè va marxar de ben jove per circumstàncies personals.
- L’escola d’adults de La Paperera porta el seu nom.
Bibliografia
- MICÓ MILLÁN, Joan. Teresa Mañé i Miravet. Retrat 16. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2001.
- ITURBE, Lola. La mujer en la lucha social y en la guerra civil espanyola. México: Editores mexicanos unidos, 1974.
- GUTIÉRREZ ÁLVAREZ, José. “Teresa Mañé, una vilanovina pionera del moviment llibertari”. Diari de Vilanova i la Geltrú. 26 d’abril de 1997.
- MARÍN SILVESTRE, Dolors; PALOMAR, Salvador. Els Montseny-Mañé: un laboratori d’idees. Reus: Publicacions de l’Arxiu Municipal de Reus, 2006.
- NASH, Mary. Mujeres Libres. España 1936-1939. Barcelona: Tusquets, 1975.