Joaquim Mir i Trinxet

Barcelona, 6 de gener de 1873 – 27 d’abril de 1940
Pintor

Pintor excepcional. Membre de la Colla del Safrà. Considerat un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al Modernisme, creador d’un postimpressionisme molt personal.

Pintor barceloní, començà els seus estudis artístics a l’edat de setze anys a l’estudi privat de Lluís Graner. Més tard es matricularia a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, però abandonà els estudis.

Autodidacta, mostrava una gran afició per pintar i dibuixar paisatges i gent fora de la ciutat. La seva paleta de color, predominantment ocres, va fer que fos inclòs amb altres autors, com Joaquim Sunyer, Isidre Nonell o Ricard Canals, dins l’anomenada Colla del Safrà.

Assidu d’Els Quatre Gats, coneix Santiago Rusiñol, amb qui viatge a Mallorca, on descobreix una natura més salvatge que amplia la seva gama cromàtica i el converteix, bàsicament, en un paisatgista.

La salut el retirà temporalment de les paletes i pinzells i, quan torna a pintar, ho fa organitzant el seu treball en campanyes pictòriques, petites estades en llocs concrets per pintar incisivament aquell entorn. Tarragona, Miravet, Montserrat i Andorra van ser les seves principals estades. Finalment es retirà a Vilanova i la Geltrú al contraure matrimoni amb la vilanovina Marina Estalella.

Joaquim Mir renovà el gènere paisatgista de finals del segle XIX amb un estil personal de gran colorit i expressió.

Obra

• La catedral dels pobres. Oli sobre tela. MNAC
• El mercat de Vilanova (1938). Oli sobre tela. Col·lecció Torrellas. Barcelona
• La cala encantada, Deià (ca.1902). Oli sobre tela. Aena. Colección de Arte Contemporáneo
• Les comparses de Vilanova (1926). Oli sobre tela. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
• L’Aleixar. L’ermità de Sant Blai (ca 1909-1915). Oli sobre tela. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Referències locals

• Joaquim Mir visqué a Vilanova i la Geltrú, l’últim terç de la seva vida arrel del matrimoni amb Maria Estalella, filla de la vila. L’etapa vilanovina (1922-1940) coincideix amb la seva maduresa i època reconeixements. Durant aquest període participà en la vida de la ciutat, pintà els seus racons i places, les ermites, la vida a la platja, les festes i els mercats i impulsà projectes culturals com la decoració del Saló Cafè del Foment Vilanoví, que actualment es conserva al Museu Balaguer. La ciutat el reconeix al 1926 nomenant-lo fill adoptiu.
• L’obra de Joaquim Mir està molt present a Vilanova. Moltes cases particulars i institucions conserven obra de l’artista. El Museu Balaguer conserva una nombrosa col·lecció d’obra pictòrica de diferents procedències i on cal destacar les de donacions particulars entre les que és especialment singular la realitzada per al seu propi fill Josep Mir i Estalella, L’Alexair. L’ermità de Sant Blai.
• Joaquim Mir dinamitzà el comitè de la III Exposició d’Art del Penedès i realitzà les pintures murals de la capella dels Esbarjos, la seva única obra mural.
• El carrer on vivia porta el nom de l’artista així com un dels instituts de secundària de la ciutat.

Bibliografia

• JARDÍ, Enric, J. Mir. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1975.
• JARDÍ, Enric, Joaquim Mir. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1989.
• MIRALLES, Francesc. Joaquim Mir al Camp de Tarragona. Barcelona: Editorial Columna, 1998.
• GUMÀ, Montserrat. Guia del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004.
• MIRALLES, Francesc, Joaquim Mir a Vilanova Barcelona: Viena Edicions, 2007.