Font d’Elies Miró i Soler, la font de Ferro (1895)

Plaça Miró i Soler, confluència dels carrers Major, dels Estudis i Fossar Vell

Any de construcció: 1895
Arquitecte: Josep Font i Gumà – fonedor Francesc d’Asis  Mestres (El Genio Catalán)
Promotor: Elies Miró i Soler (llegat) a través de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Estil: Arquitectura del ferro (ferro colat) S. XIX

 

Font promoguda per Elies Miró i Soler l’any 1895 i projectada per l’arquitecte Josep Font i Gumà.
Font-fanal que té una base circular de pedra amb una reixa, damunt la qual hi ha situades les tres piques, circulars i amb peu, que apareixen separades del cos central de la font. Al cos central hi ha tres carasses amb les aixetes, l’escut de Vilanova i diverses inscripcions, amb la data de 1895, la dedicatòria i el nom del fonedor.
A la part superior s’eleva una columna de fust estriat i capitell de secció triangular que serveix de base al fanal. El conjunt va ser realitzat en ferro colat.
La data de col•locació de la font és l’any 1895. Va ser realitzada en memòria del seu donador, Elies Miró i Soler. El ferro colat, emprat per a la construcció de la font, va donar nom popular a la placeta on està situada. Cal remarcar l’ús d’aquest material com a element estructural i decoratiu a partir de mitjans de segle XIX, amb la introducció a Catalunya de la indústria metal•lúrgica de transformació des de la fundació de l’empresa “La Maquinista Terrestre i Marítima” el 1855.
Una inscripció dóna informació del fonedor de Vilanova i la Geltrú encarregat d’aquesta obra: Francisco Mestres.

La font de Ferro a la Wikipedia

Un passeig per la història de la Vilanova Vella (element núm.3)

«Font d’Elies Miró i Soler». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].

Per saber-ne més: