Enric Cristòfor Ricart i Nin

(Vilanova i la Geltrú, 2 de novembre de 1893 – Vilanova i la Geltrú, 9 de març de 1960)
Pintor, gravador.

Pintor i gravador vilanoví, un dels màxims exponents del Noucentisme. Format a l’Escola d’Art Galí, on va coincidir amb Joan Miró, amb qui va compartir taller a Barcelona. Cofundador de l’Agrupació Courbet, redactor de la revista Themis i membre de l’anomenada Escola de Vilanova.

Enric C. Ricart va néixer a Vilanova al si d’una família benestant. El petit de tres germans i amb una salut delicada, va rebre una acurada formació. Amb onze anys assistí a l’Escola d’Art de Francesc d’Assís Galí, on va coincidir amb Joan Miró, amb qui després compartiria taller al carrer Baix de Sant Pere. Completà la seva formació a l’Escola de Bells Oficis.

La trajectòria artística d’Enric C. Ricart s’inicia i retroalimenta en paral·lel a la trajectòria de Joan Miró, si bé Ricart va anar evolucionant cap al Noucentisme de manera natural. Al 1914 fa el seu primer viatge amb destinació Florència, on coincideix amb el seu amic Rafael Sala. En aquesta ciutat veurà per primera vegada una planxa de boix gravada. Aquest descobriment l’abocarà a l’autoaprenentatge en les tècnica del gravat, tècnica que no abandonarà mai i de la qual es farà un autèntic erudit i la seva vessant artística més coneguda.

Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Dalmau i, poc després, conjuntament amb Rafael Sala i Josep Francesc Ràfols. Aquesta col·laboració va ser el motiu pel qual alguns crítics del moment van parlar de l’Escola de Vilanova. Els tres artistes també van coincidir a la redacció de la revista avantguardista Themis. Va ser fundador de l’Agrupació Courbet i col•laborà amb altres publicacions amb textos i/o il·lustracions.

Enric C. Ricart és el representant més destacat de la renaixença de la xilografia catalana i un dels artistes de referència del Noucentisme català.

Obra

El porxo. 1918. Oli sobre tela. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Retrat de Joan Miró. 1916. Oli sobre tela. Fundació Joan Miró Barcelona
La verema. 1925. Oli sobre tela. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Sant Jordi. 1960. Xilografia 20/22. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Sirena. 1951. Xilografia acolorida 11/25. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La sega. 1944. Xilografia acolorida 25/25. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Referències locals

Al Museu Víctor Balaguer hi ha una mostra de la seva obra. Destaquen els quatre grans plafons d’El Cafè Foment realitzats l’any 1925, i també hi ha exposada una selecció de pintures i gravats.
La Biblioteca Víctor Balaguer conserva l’epistolari de l’artista vilanoví (1909-1960).
Va fer nombrosos dibuixos i gravats per a programes de Festa Major, Carnaval i d’altres festivitats i esdeveniments culturals de la ciutat. L’any 1947 va dissenyar i pintar els vestits del ball de Diables de Vilanova i participà en els projectes de construcció del Drac i la Mulassa.
Va projectar els esgrafiats que hi ha al jardí de la Casa d’Empara, també va dissenyar el vitrall del vestíbul d’alcaldia i les tres vidrieres a l’església de Sant Antoni Abat a la capella del Santíssim.
La plaça del mercat municipal de la ciutat porta el nom de l’artista vilanoví.

Bibliografia

COSTA-GRAMUNT, Teresa. Enric Cristòfol Ricart (1863-1960). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2002.
MAS PEINADO, Ricard. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Barcelona: Parsifal Edicions, 2002.
PUIG ROVIRA, Francesc X. amb la col·laboració de Judith Barbacil. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú: dones i homes que han fet història. 1a. ed. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2003.
PLANAS, Maria Ros. Enric-Cristòfol Ricart, gravador del Noucentisme. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1988.
BORRÀS, Maria Lluïsa. Enric C. Ricart de la pintura al gravat. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1993.
PI DE CABANYES, Oriol. Centenari Enric-Cristòfol Ricart (1893-1993). Barcelona: Direcció General de Patrimoni Cultura. Generalitat de Catalunya, 1993.
PI DE CABANYES, Oriol. Enric-C. Ricart i el noucentisme. Barcelona: Caixa de Terrassa, 2007.