Can Papiol
Museu Romàntic Can Papiol
Carrer Major 32
Any de construcció: 1790-1801
Arquitecte: Joan Pau Petxamé (mestre d’obres)
Estil: Neoclàssic
Promotor: Francesc de Papiol i Padró
Casa senyorial que feu construir l’erudit Francesc de Papiol com a habitatge familiar durant l’última dècada del segle XVIII. L’habitatge, que segueix els corrents neoclàssics, va ser pensat per allotjar a una gran família. Morint Francesc de Papiol sense descendència la casa va passar per aliances familiars als Rubinat i més tard als Torrents tot i que la casa sempre va mantenir el nom del primer habitant: Can Papiol. Actualment és el Museu Romàntic Can Papiol.
Aquesta antiga casa es troba al que era el centre de la trama urbana de Vilanova en el moment de la seva creació: al carrer major entre l’església de Sant Antoni i l’antic ajuntament. Francesc de Papiol i de Padró va encarregar la seva construcció al mestre d’obra Joan Pau Petxamé al 1790 segons les especificacions, l’immoble havia de constar de planta baixa, entresòl, planta principal i dos pisos superiors de menor alçada per acollir múltiples cambres, tant per a la resta de membres de la família com per al servei. L’obra va durar onze anys.
L’escut heràldic de la família està esculpit en pedra situat just a sobre del portal principal i identifica els propietaris de la casa: un escut quarterat amb les armes de les diferents branques familiars que havien confluït en la mateixa nissaga: els Padró (amb un lleó i una pilastra), els Catà (amb un gos o ca), els Martí (amb el mar i un peix), els Argullol (amb una representació vegetal) i el blasó dels Papiol (amb una banda horitzontal).
La façana del carrer Major, la part exterior i més visible, és d’un gust del tot neoclàssic, decorada amb pilastres estriades i capitells compostos pintats directament sobre el fons blanc de la paret. Els balcons, com es pot apreciar per sota, estan revestits amb rajoles de vela en blanc i verd, típica ceràmica ornamental catalana d’aquells moments.
La casa va ser propietat de la família fins l’any 1959, quan Ignasi de Torrents la vendre amb tot el seu contingut a la Diputació de Barcelona amb finalitats museístiques. Inaugurada al 1961, la Diputació de Barcelona, propietària del immoble i les col•leccions, traspassà la gestió de l’equipament a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’any 2006.
Bibliografia
- Francesc X. Puig Rovira. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. 2003
- Pla Especial i catàleg del Patrimoni Històric, artístic i natural de Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. 1987
- Arxiu del Museu Romàntic Can Papiol
