Francesc Macià i Llussà

(Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933)
President de la Generalitat de Catalunya, militar i polític.

Fou el primer president i restaurador de la Generalitat moderna. Conegut popularment com l’Avi, proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931.

Francesc Macià va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1859, fill d’una família de les Borges Blanques que negociava amb vi i oli.

Amb quinze anys comença la seva carrera com a enginyer militar ascendint fins a tinent coronel. Arran de l’assalt militar als locals de la revista Cu-Cut! Macià es posiciona en contra, que li suposà el seu trasllat a Santoña i es presenta com a diputat de Solidaritat Catalana a les eleccions d’abril de 1907 per Barcelona i les Borges Blanques, d’on era originària la seva família. Triomfador en totes dues circumscripcions, renuncià l’acta de diputat per Barcelona i es limità a la de les Borges Blanques, que renovà en totes les eleccions posteriors.

El 1919 va fundar la Federació Democràtica Nacionalista, que proposava una solució federal o confederal per a Espanya. En la seva extensa trajectòria política va protagonitzar l’organització, l’any 1922, d’un moviment destinat a agrupar el catalanisme radical, l’Estat Català.

L’octubre de 1923, després del cop d’estat de Primo de Rivera s’exilià a França des d’on organitzà una incursió armada per a l’alliberament de Catalunya. Les autoritats franceses però el detingueren abans d’arribar a la frontera. Arran del judici d’aquests fets a París, el 1927 Macià fou obligat a abandonar el territori francès i residí en diferents països sempre treballant a favor d’una futura República Catalana.

El 22 de febrer de 1931 torna Macià a Catalunya i el març d’aquell mateix any fundà el partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, que guanyà les eleccions.

El 14 d’abril de 1931 el mateix dia que Lluís Companys proclamava la República de Catalunya, Macià proclamà l’Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana. Fent-se càrrec immediatament del govern de Catalunya. Després de llargues negociacions amb els representants del Govern de la República, Macià acceptà el 17 d’abril de reconvertir l’Estat Català en el Govern de la Generalitat de Catalunya i elaborar l’Estatut d’Autonomia.

Morí en l’exercici del seu càrrec com a president de la Generalitat de Catalunya a l’edat de setanta-quatre anys.

Referències locals

Una placa commemorativa al carrer de Sant Josep recorda l’emplaçament on es trobava la seva casa natal.
També porten el seu nom un dels carrers més llargs i destacats de la ciutat, l’Avinguda Francesc Macià i uns jardins públics situats en aquesta avinguda.
Al saló de plens de l’Ajuntament figura un retrat de Macià, obra d’Antoni Soler i Pedret i un bust escultòric realitzat per Manuel Cusachs.
Com a homenatge a Macià destaca el Monument a Francesc Macià, situat al final de la Rambla de la Pau i promogut per iniciativa popular.

Bibliografia

ESTRADÉ, Miquel Àngel: Retrat: Francesc Macià. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
ARRUFAT, Ramon: Macià. Ed Fonoll, 2007.
BOSCH, Alfred. L’avi. Ed. Columna, 2001.