El Patrimoni de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat que compta amb un importantíssim llegat patrimonial. La mirada interessada i l’atenció sobre aquests elements patrimonials, conjunts diversos realitzats en diferents èpoques i amb característiques pròpies de cada moment històric, ens dóna la possibilitat d’efectuar lectures variades descobrint aspectes que, a primer cop d’ull, ens poden passar desapercebuts.

Especialment interessant és la petja que el segle XIX va deixar damunt la ciutat, amb la projecció de l’eixample Gumà (1876) com a model d’urbanisme modern per a una nova ciutat que uneix els nuclis de Vilanova, la Geltrú amb la Marina o Platja de Baix a Mar.

Actualment Vilanova i la Geltrú ofereix una rica i variada  proposta cultural amb museus de primers ordre com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i el Museu del Ferrocarril de Catalunya. L’oferta s’enriqueix amb el CIRMAC, Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes i el Museu Romàntic Can Papiol.

Les col·leccions marineres són exposades a l’Espai Far, nou equipament que s’articula com a dinamitzador de la façana marítima de Vilanova i la Geltrú, amb el port comercial, pesquer, el club nàutic, la Grand Marina i les platges que han crescut al seu redós guanyant terreny al mar.

El patrimoni mariner té una lectura d’autor en l’antiga fortificació carlina de Ribes Roges convertida en Torre Blava – Espai Guinovart, una instal·lació artística amb terrassa de guaita excepcional damunt el passeig del Carme i amb magnífica vista a la Grand Marina del port de Vilanova.

La Sala, Centre d’Art Contemporani, comparteix el passat arquitectònic amb el present actiu d’exposicions de les obres i propostes d’artistes emergents, confirmant que Vilanova i la Geltrú ha estat i és un país d’artistes, creadors plàstics, músics, ballarins i persones que han sabut transmetre la joia de viure i l’amor per la Mediterrània en una petita plana a tocar del mar.

Molts d’altres patrimonis s’amaguen a Vilanova i la Geltrú: sota terra i prop del turó de Sant Gervasi s’ha excavat el jaciment ibèric de Darró amb continuades campanyes que han descobert un poblat íber i més recentment la vil·la romana.

Rere els murs de l’Hospital de Sant Antoni i rere les parets de la Casa d’Empara s’hi mantenen institucions centenàries que han esdevingut fundacions de caràcter social més enllà de la beneficència i la solidaritat popular. El teatre Principal al capdamunt de la Rambla Principal, l’Orfeó Vilanoví, el Cercle Catòlic o l’emblemàtic Foment Vilanoví són altres exemples del ric passat llegat patrimonial, lligat al viu present de Vilanova i la Geltrú.

Altres edificis emblemàtics ens parlen del treball col·lectiu, com el Pòsit dels pescadors, la Llotja del peix, l’estació de trens o algunes de les xemeneies que encara resten en peu.  Les esglésies parroquials, tres d’antigues i monumentals (Santa Maria de la Geltrú, Sant Antoni Abat, l’esglesià de Mar) i dues de modernes la de Sant Joan Baptista i Sant Pere al barri del Tacó prop del cementiri municipal on trobarem les tombes monumentls de Víctor Balaguer, Joaquim Mir i d’altres prohoms. També cal remaracar com a patrimoni cultural els parcs públics, les escoles i els mercats que defineixen la vitalitat a costat dels sentiments religiosos d’una Vilanova i la Geltrú sempre castissa i sempre moderna.

Divers i genuí el patrimoni d’aquesta ciutat xerra molts idiomes, només cal obrir ben bé el ulls i parar l’orella per escoltar com els indrets i les pedres ens parlen.