Víctor Balaguer i Cirera

(Barcelona, 1824 – Madrid, 1901)
Escriptor i polític

Víctor Balaguer va escriure des de ben jove a l’entorn de les figures i llocs emblemàtics de la cultura catalana. Va ser un dels principals impulsors de la Renaixença i especialment de la recuperació dels Jocs Florals. Va incorporar-se progressivament a la política i va destacar com a dirigent del Partit Progressista, la qual cosa li permeté de formar part, en quatre ocasions, dels governs de Madrid, on va ocupar els ministeris de Foment i d’Ultramar. Va fer construir a Vilanova i la Geltrú la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Víctor Balaguer és considerat un dels polítics i escriptors catalans més importants del segle XIX. Entenia que la construcció d’un país s’havia de fer simultàniament des de tots els àmbits. És per això que incorporà les seves idees en la poesia, el teatre, la prosa, la premsa i, per descomptat, en els discursos i altres textos polítics. Durant els primers anys, en els seus escrits va anar introduint conceptes que ajudaven a crear una consciència col·lectiva catalana i, des d’aquesta perspectiva, se l’ha considerat un creador de mentalitat. Molts dels símbols catalans tradicionals (Montserrat, Ripoll, Serrallonga, Poblet…) van ser revaloritzats en els seus textos de joventut i maduresa. Ell mateix es feia dir Lo Trovador de Montserrat. Va ser un dels principals impulsors de la Renaixença, especialment de la recuperació dels Jocs Florals, on va liderar el corrent més liberal i transformador. Fou el primer Mestre en Gai Saber. Com a cronista de la ciutat de Barcelona va posar nom als carrers de l’Eixample que corresponen als noms dels territoris, institucions i personalitats de la Corona d’Aragó, que sempre va reivindicar com a paradigma d’organització política liberal i democràtica. A partir de mitjan segle XIX va incorporar-se progressivament a la política i va destacar com a dirigent del Partit Progressista. Va participar en la conspiració per enderrocar els Borbons, per la qual cosa va haver d’exiliar-se. Després de la Revolució de 1868 es dedicà intensament a la política i va influir en benefici dels interessos polítics i econòmics de Catalunya. Víctor Balaguer va ser un membre molt destacat de la maçoneria i va formar part en quatre ocasions (1871, 1872, 1874 i 1886-88) dels governs de Madrid, on va ocupar els ministeris de Foment i d’Ultramar.

Obra

  • Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863)
  • Las Calles de Barcelona (1865)
  • Tragèdies (1876)
  • Los Pirineus (1892)
  • Historias y leyendas (1899)

Referències locals

  • La referència més destacada és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer que fundà l’any 1884, essent la primera Biblioteca Museu pública del país.
  • Al cementiri de Vilanova i la Geltrú es troba el panteó de Víctor Balaguer.

Bibliografia

  • CUCCU, Marina. Víctor Balaguer i Cirera : 1824 – 1901. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2003.
  • PALOMAS, Joan. Víctor Balaguer: Renaixença, revolució i progrés. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2004.